A abaixadors, adobers, adreçadors, advocat, agullers, aladrers, alfareria, algepsers, aluders, antiquaris, apuntadors, arengaders, argenters, arquers, Arts i Oficis, artesà gelador, artesans, assaonadors
C cabillers, caçadors, cadirers, calciners, calderers, campaners, candelers, canonge, canterers
CAPELLERS
1. CAPELLER m.
|| 1. Qui fabrica o ven capells; cast. sombrerero. Nicholau de Comelles capeller, doc. a. 1378 (arx. mun. de Barc.).
“Els artesans dels barrets estaven concentrats en aquest carrer i tenien un gremi constituït l’any 1506. Fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam; treballaven amb agulla. Aquest gremi al principi anava units al de passamaners o cordoners que fabricaven un cordonet que anava cosit a la seua riba. La causa de denominar-se barret no és un altre que eren peces que feien ombra. A la segona meitat del s XVII es dedicaren també a la fabricació de calces d’agulla, negoci que prompte esdevingué el principal del gremi (calcer). El carrer dóna accés a la famosa Plaça Redona. ” Carrers de gremis i oficis de València
El carrer dels Capellers de Torrent apareix al GoogleMaps com a carrer dels Sombrerers (potser hi ha hagut una correcció). Sobre el carrer dels Capellers de València vegeu el text més amunt. A Palma, la plaça dels Capellers es troba a l’inici del carrer del Sindicat, on encara hi ha Casa Julià (sombrereria) plena de barrets.”Avui és una plaça, però inicialment era un carreró amb entrada pel carrer del Sindicat i sense sortida (.)L’antic carreró es deia carreró dels Capellers. Pensem que el fragment del carrer del Sindicat on desembocava aquest carreró es deia carrer de la Capelleria. A la retolació de 1797 trobam carrer dels Capellers que no passa.
CAPSERS
“Eren aquells que fabricaven caixes, arques, armaris i baguls per a la roba. Construïen caixes de fusta grans que encara avui es conserven com a peces de museu en antigues cases de València. Anteriorment es va anomenar carrer Capsers, que eren els que es dedicaven a treballar objectes de fusta prima i frèvola com a caixes xicotetes, rateres i altres minúcies.” A Carrers de gremis i oficis de València
CAPUTXES
CAPUTXA f.
|| 1. Peça de vestit, de forma cònica, que va adherida a un hàbit, capot o mantell i serveix per cobrir el cap; cast. capucha.
|| 2. Peça de vestit consistent en un saquet obert per davant i per baix, de color blanc o negre, amb què les dones es cobreixen el cap, principalment per anar a l’església (Berguedà, Plana de Vic, Solsona, Empordà). Mitj arrebossada per las faldillas com si portés caputxa, Pons Auca 75.
El carrer de les Caputxes, a Barcelona, respon als tallers de confecció de caputxes que hi havia en temps passats
CARBONERS
Modesto de la Carbonella, informant del terme de Xodos i alguns trams del d’Atzeneta ens comentava la desfeta de la lloma Bernat, que era un gran carrascal on es ‘perdien’ les raberes d’ovelles, transformada en carbó. També la seua dona, Maria de l’Hortàs recordava haver venut per aquesta finalitat unes carrasques grosses del mas. Es tracta d’accions de mitjans del segle passat. Avui, però, tret d’algun informant que recorda haver vist qualque motle, no trobem restes d’aquella activitat. A Andorra la Vella trobem indicacions i alguna carbonera refeta amb finalitats didàctiques. Diversos cartells ens n’informen.
Al País Valencià, la toponímia, notari del paisatge, una vegada més ens reporta diversos exemples: Carbonera (l’Alfàs del Pi), pas de la Carbonera, bancal de les Carboneres (Benafigos). vall Carbonera (Benassal) Castell de Carbonera (Beniatjar, Otos), Hort de la Carbonera (Corbera), la Carbonera (Altea, Castell de Castells), la Carbonera de Meniu (Vilallonga), la Carbonera del Sester (Vilallonga), Lloma del Castell de la Carbonera (Beniatjar, Otos), Morret de la Carbonera (la Vall de Laguar), Motor de la Carbonera (Silla), Ombria de la Carbonera (Beneixama, Biar, el Genovés), Rambla Carbonera (Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Culla, la Serra d’en Galceran, Vilar de Canes), Barranc de les Carboneres (Alcoi, Picassent).Camí de les Carboneres (Betxí, Catadau), Font de les Carboneres (Vilafranca), les Carboneres (Algímia d’Alfara, Betxí, Catadau, Llíria, Vilallonga), Lloma de les Carboneres (Xàtiva), Morro de les Carboneres (Famorca), la Carbonella i les Carboneres (Xodos). A Vistabella del Maestrat, la Carbonera, barranc de la Carbonera, cova de les Carboneres i les Carboneres
CARBONER m.
|| 1. Home que fa o ven carbó; cast. carbonero. Un hom carboner era pobre…, e una nit faent en una muntanya son carbó, Eximplis, ii, 156.
La plaça del Mercadal, a Palma, acull una retolació del seu ús antic com a lloc del Pes d’es Carbó. A Paterna, el polígon industrial que es localitza entre el poble i l’A-7 dedica parts dels seus carrers als oficis; un d’ells, el carrer del Carboner.
CARDERS
CARDER m.
Qui fa o ven cardes; cast. cardero.
CARDA f.
|| 1. Instrument de paraire, que consisteix en una post amb mànec, folrada de cuiro per una cara i armada d’una multitud de punxes de filferro un poc ganxudes, que serveix per pentinar la llana o el cotó i anar separant la borra de l’estam per tal de facilitar la filatura; cast. carda.
A Barcelona “S’hi instal·laren els fabricants de cordes per treballar la llana. Inicialment era una via romana; més tard va ser un camí d’accés a la ciutat prop del qual l’any 1023 s’hi edificà una església dedicada a sant Cugat.” (Nomenclàtor de Barcelona)
En el cas de València, carrer de la Carda: “El carders es dedicaven a la fabricació dels instruments que servien per a treballar la llana, instruments amb pues de fil d’aram que servien per a pentinar, allisar i buidar la llana. És per açò pel que aquests instruments eren utilitzats per altres gremis com els peraires, abaixadors, boneters i barreters. De totes maneres, es desconeix si el nom del carrer ve donat per la fonda del mateix nom o aquest va donar nom a la fonda”. Carrers de gremis i oficis de València
CARNISSERS
CARNISSER (antigament escrit carnicer).
I. m. Home que té per ofici matar i vendre caps de bestiar; cast. carnicero. Los carnicers liguen les besties e les se meten entre ‘ls peus e les aucien, Llull Cont. 108, 12. Lo dit carnicer cuydaua hauer degollat lo dit Simon, e degollà lo moltó, Eximplis, ii, 244.
Carrers de gremis i oficis de València
Els carnissers o tallers es dedicaven a la venda de carn. La provisió de carn de les grans ciutats era concertada pel municipi mitjançant arrendament a carnissers. Cal dir que hi havia carnisseries en molts llocs de la ciutat. Fins i tot hi havia carnisseries de guàrdia per a poder comprar carn per a malalts i dones que es posaven de part. Aquest carrer, però, té a veure, probablement amb la presència de la casa gremial.
CARRETERS
|| 2. m. Home que té per ofici menar carro; cast. carretero, carrero. No volgue la gran deessa Ceres tant gran mal per lo seu carreter, Alegre Transf. 47 bis. Miracle que sdeuench a uns carreters per hauer mentit, Eximplis, ii, 49.
|| 3. m. Home que té per ofici fer carros (or., occ., Cast.); cast. aperador, carpintero de carros.
A Almassora ens resta el malnom “el Carreter”, que construïa carros i, amb l’aparició dels automòbils, va passar a ser carrocer. El dibuix el devem a Joan Edo que ens el va dibuixar per al llibre El camí i la mar i altres contes en paper (Onada, 2019)
A Xirivella el trobem, entre Ferradors i Llauradors, al polígon amb els noms dels carrers dedicats a oficis. Els de Vinalesa, a la vora d’un celebrat passeig dels Oficis, ens els ha tramés Antoni Garcia Osuna.
CARTERS
1. CARTER m.
|| 1. Encarregat de distribuir les cartes a llurs destinataris; cast. cartero. carter -a [kaɾtéɾ]
Potser el fet que ‘correu’ tinga una de les seues accepcions com a sinònim de ‘carter’ explique la inexistència de carrers dedicats al ‘carter’, tret d’aquest exemple de València, farcit d’acompanyament retolatori.
CAVALLERS
Veritat és que incloure’ls dins l’apartat d’oficis resultat ben irònic. “Persona noble, descendent d’antics posseïdors de l’orde de cavalleria.” Sol ser el carrer amb les cases dels més rics.
Segurament podríem allargar el llistat de carrer dels Cavallers i també els exemples amb ‘b’. Cal dir que Benaigos ja n’ha fet la correcció.
A Barcelona també hi ha un carrer dels Cavallers i el Nomenclàtor ens en dona raó “Per l’heretat que al segle XIX comprenia una extensió de terreny de 13 mujades, 898 canes destinades a conreu, una part erma i un hort. Carrer situat a la part nord del mas de Can Canet de la Riera. No es troba la relació del nom cavallers amb el proper mas Cavaller, situat al sud de l’esmentada propietat de Can Canet. Hom diu que el nom es posà per contraposició a l’existent carrer de les Dames.” A Palma es correspon amb l’actual carrer de l’Estudi General.
