Flors i llibres a vora riu (Sant Jordi 2023)

Hi ha celebracions que haurien de ser universals; tots els pobles haurien de tindre el seu Sant Jordi, amb l’estima de la rosa i la saviesa del llibre. Tant se val si som al nord o al sud del riu de la Sénia. Sembla, això sí, que cada vegada són més els pobles valencians que celebren Sant Jordi -alguns ho han fet sempre- i hi inclouen la festa del Llibre. Nosaltres hem guaitat pel matí a Tortosa i Amposta, al marge esquerre i dret de l’Ebre, i n’hem recollit algunes imatges.

El carrer de la Rosa feia cas del seu bateig. Algunes activitats, com ara la signatura de llibres, l’hem fotografiada massa aviat, quan encara no hi eren tots els escriptors ni la gent havia comprat els llibres.

Val a dir que, a més de les paradetes de llibres i de roses hi havia algunes d’associacions reivindicatives o formacions polítiques que, amb les eleccions cada vegada més prop, regalaven salutacions cordials, insígnies i plantetes. El carrer de Sant Blai i el de l’Àngel acollien un riu de gent. També hem gaudit de músics, com els de la imatge. I de cantants com Arturo Gaya, que ens ha regalat Bonaire 12, cançó dedicada al carrer on va viure. Més avall en teniu la lletra.

No té nom de cavallerni de cap gran vencedorni de màrtir, ni polític,ni de sant, ni de patró.M’agrada el carrer Bonairei és allí on vaig nàixer jo.En un carrer estret i curt,teníem peixateria,una fàbrica de moblesi una vella sastreriaa una banda un rellotgeri a l’altra una barberia.Lo pa baix al forn de Pepe,los llibres a Viladrich,tavernes al carrer Ample,que era el carrer més antic,xocolates o sabatesde casa del meu amic.No té nom de cavaller…Entre els veïns de l’escalase coneixia tot Deui des del pati de llumsparlàvem a viva veuen les portes ben obertespujant i baixant a peu.Despedíem a mon parequan marxava a treballarpassant per l’hotel Sibonimos feia adéu amb la mài davant de Baratijassempre havia un guardia urbà.No té nom de cavaller…
I quan passava la bandatothom sortia al balcóa vore desfilar als músicstocant per festa majori a Daufí quan retratavaa tota la processó.No té nom de cavaller…De vegades t’arribaval’olor i la remor del riu,sobre tot des del silencid’aquelles nits de l’estiuen que podies sentirtot allò que estava viu.I a la plaça dels farolsjugàvem amb la veïnaa endevinar si la gentanava a Casa Reginao a comprar al barri del Rastrebaldanes de Josefina.

Riu avall i a l’altre marge hem retrobat Amposta. La plaça de l’Ajuntament i el carrer Major s’omplia de veles amb paradetes de roses i d’altres amb les llibreries de la comarca. El dia, ben assolellat, s’ha mudat de diumenge per celebrar un Sant Jordi brillant.

 

A l’Oktoberfest de la llunyana Baviera no li ha costat massa incorporar-se dins l’agenda de qualsevol poble valencià, algun de ben menut. Hi ha una certa prevenció, però, amb els bons costums quan són veïns. Reivindiquem que els llibres i les roses tinguen la seua Diada de Sant Jordi en cada racó, ni que només siga per aconseguir una humanitat més culta i ben amorosa.

Publicacions creat 899

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt