LA TARDOR, CODONYAT DE TRES COLORS… … Gràcies, companys

No, no és un codonyer… Efectivament, Ximo, ho has endevinat! És una servera.
 
 
No em direu, però, que no té els colors d’aquell codonyat. 
Els mateixos -mira per on, Djombo- que la bandera de Senegal.
I és que avui me n’ha anat amunt, a estrenar el vostre regal!
 Xe, quines fotos fa! Mireu a contrallum. 
Conste que encara ixen millor, però ací les he de reduir de pes…, no en sé més. 
Hi ha servera que només coneix un groc claret
 
I d’altres que s’acanellen vora les oliveres
 Com els roures, encantats amb les savines
Mireu, sinó, aquest bosquet: el Rourar.
El Rourar és un topònim bonic en terres on parlen de rebollars 
 I el cirer, ja despullat, encatifa el bancal de grocs envermellits,

 

 sufocats i avergonyits en la seua caiguda
 
I els més jovenets, sabedors que la tardor només és una primavera d’hivern, s’enjoien amb el roig
 
Gràcies, companys


Cerca Tardor
Publicacions creat 899

10 pensat en “LA TARDOR, CODONYAT DE TRES COLORS… … Gràcies, companys

  1. Gràcies a tu Jesús, la mirada nítida de la teua llengua jove s‘arrelara en nosaltres. Un bes toponímic. Ha estat un plaer (massa breu). Tot i això gràcies!Cristina

  2. Què bé obrir la finestra virtual i vore el paisatge de tardor entre Atzeneta i Xodos. Llàstima que no el puguem olorar.

  3. Que bellesa multisensorial jeje. És realment fascinant que darrere la càmera hi hagen uns ulls que s´adonen de aquesta poesía de la natura. Enhorabona Mestre

    Raquel 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt