 |
| Dicats de la natura (5) Pocs cursos, com enguany, podem entendre la tardor i els seus grocs. Anys enrere, ho recordeu, l’arbre es despullava abans d’omplir-se dels ocres i grocs amb què s’abilla aquesta primavera d’hivern. |
 |
| Diríeu que estem més al nord… on diuen que la gent… |
 |
| El til.ler ens dibuixa un cel japonés. |
 |
| i ens té parada l’estora de fulles…
|
 |
| perquè s’encete el joc de la pluja… |
 |
| o el descans. |
 |
| I relaxat i tranquil, amb molta naturalitat, posa per a la fotògrafa. |
 |
| Amagat sota el fullam descobreixen un insecte… |
 |
| Com diuen ací, un llangostí. |
 |
| També la servera comença a pintar les seues fulles compostes. |
 |
| L’oró, roig a Vistabella en la tardor, ens mostra el groc i la silueta precisa de la seua fulla |
 |
| L’avellaner comparteix els somriures |
L’arbreda de fulla caduca s’enjoia amb la companyia d’aquest grup de fotògrafs que, en properes entrades, ens regalaran els seus reportatges.
 |
| I encara resta, després de dir adéu a les companyes de la parra, una fulla enrojada i solitària. |
Imatges precioses! Vénen ganes d'anar al vostre institut i compartir la tardor amb vosaltres. Des de Mallorca, una abraçada tardorenca.
Em sembla molt bonic el que feu, de veritat. Anims i endavant.