Le placard – Salir del armario- no és, com pot semblar, una pel.lícula de denúncia de l’homofòbia; en tot cas, se serveix de l’homofòbia per fer una comèdia on allò que denuncia és la hipocresia i com, per mantenir un treball, hom pot aplegar a fer allò en què no creu. I no parlem sols del protagonista (Daniel Auteil) sinó del gerent (Gerard Deapardieu). També – com a El sopar dels idiotes- hi ha els amics que juguen a fer patir els altres. Amb tot, triomfa una certa reivindicació del mascle i una gran dosi d’humor.
FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Le placard ANY: 1971 PAÍS: França
DIRECCIÓ: Francis Véber GUIÓ: Francis Véber
MÚSICA: Vladimir Cosma FOTOGRAFIA: Luciano Tovoli.
REPARTIMENTENT:Daniel Auteuil (FrançoisPignon), Gérard Depardieu (Félix Santini), Thierry Lhermitte (Guillaume), Michèle Laroque (Bertrand), Michel Aumont (Belone), Jean Rochefort (Kopel), Alexandra Vandernoot (Christine), Stanislas Crevillén (Franck), Edgar Givry (Mathieu), Thierry Ashant (Victor), Armelle Deutsch (Ariane), Irina Ninova (Martine).
PRODUCCIÓ: Alan Poiré GÈNERE: Comèdia. Homofòbia. Treball
PREMIS: Daniel Auteuil va ser nomenat el millor actor en el Shanghai International Film Festival
Aquesta pel·lícula és molt interessant, perquè mostra que mai t’has de deixar enganyar pels demés i has de lluitar fins que aconsegueixes el que vols. També mostra el punt fins al que poden arribar quan s’acomiada a una persona homosexual, per la por que es té per si t’acusen de masclista. El personatge d’aquest film representa un pare que és ignorat pel seu fill, perquè el considerava molt avorrit, i l’únic que li quedava era el treball. Quan s’entera que va a ser acomiadat, és aconsellat pel seu nou veí per a fer-se passar per homosexual, i així aconsegueix que el tornen a contractar, i aconsegueix més respecte per part de tots els seus companys de treball. Com que fa tot el possible per a que siga creïble la seua homosexualitat, acudeix a la festa de l’orgull gai amb la carrossa protagonitzada per la empresa de preservatius on treballa. El seu fill, aleshores, comença a millorar la seua relació amb son pare i finalment aconsegueix ser feliç. En conclusió, no s’ha de jutjar ningú, quan no se sap com és en realitat, perquè de vegades, les persones que menys t’esperes, són el contrari d’allò que mostren. A més, també explica que per a aconseguir les coses, s’ha de lluitar per a aconseguir-les esforçant-se dia a dia. Víctor Blanch
La pel·lícula “Salir del armario” tracta d’un home al qual no l’aprecien el suficient ni en la seva feina ni en la seva família. François Pignon pretén suïcidar-se quan apareix un gat i el seu nou veí l’enganya per a parlar amb ell. Resulta que el seu veí era un home a qui van acomiadar de la feina per ser homosexual i li diu la solució: fer-se passar per gai per a que lo el tiren. En l’empresa arriba una fotografia de Pignon abraçat a un home i comencen els rumors, tot el món s’ho creu, excepte la seua cap que no s’ho creu. Els problemes comencen quan un dels sus companys que era homòfob comença a sentir coses per ell i el tracta molt bé, potser massa. El seu fill en vore’l en la desfilada de l’orgull gai li té més respecte i la gent de l’empresa el tracta millor. Finalment per a els seus companys d’empresa no queda clar la seva sexualitat però no per a tots els companys, la seua cap s’acaba gitant amb ell i el film acaba amb una foto en grup on ell ix perfectament. Alejandro Ocaña
Respecte aquest film, he de dir que és una mena de comèdia, però per una altra part, reflecteix molt bé l’homofòbia laboral, la qual cosa és un poc trista perquè tothom és lliure de fer el que vulga independentment de la condició sexual de cadascú, el treball va per una part i la vida personal és una altra.
El protagonista, es un home solitari, separat i amb un fill que no li fa molt de cas, però que quan s’adona que el pare ix de l’armari, el fill comença a interessar-se per ell i, poc a poc, el pare torna a ser una persona alegre i feliç. La que va ser la seua dona, quan s’adona de la seua homosexualitat, el vol convidar a sopar i ell es creu que aquesta vol tornar a estar en ell, però no és així, sinó que el que vol és parlar sobre el que ha passat i sobre la retransmissió de la cavalcada del dia de l’orgull gai.
Al llarg del film, el protagonista és acomiadat i el veí d’aquest s’inventa el fet de ser homosexual per a que no l’envien de la feina, retoquen unes quantes fotos, i d’aquesta manera es torna a incorporar a la feina.
Aquesta pel·lícula, mostra molt bé la transició entre l’avorriment i solitud d’un home divorciat i com poc a poc torna a ser una persona mitjanament feliç, torna a tenir confiança en ell mateix, es torna a enamorar i recupera el temps perdut amb el seu fill. Pablo Trigueros
Aquest film tracta un poc sobre la homofòbia que és la por als homosexuals, perquè el protagonista està treballant en una empresa i s’entera que el volen acomiadar per unes companyes. Tot i que passa tot açò coneix a un veí nou que el vol ajudar per a que no perda el treball i li diu que se faça passar per un homosexual en la empresa sense que s’adonen ningú. La seua relació amb els companys no és molt bona que es diga, però quan s’adonen tots que és homosexual es com si el tractaren millor perquè els demès deien que si li acomiadaven tots els homosexuals anirien i es manifestarien aleshores no li acomiaden; la seua relació amb la família tampoc és molt bona perquè es un home separat amb un fill, però el fill no parla molt amb ell. És un film molt entretingut perquè parla de molts temes interessants que al final es descobreix tota la veritat, però mentre transcorre el film succeïxen coses que et deixen un poc intrigada. Andrea Gas
Del film el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que en fer-se homosexual ja no el volien tirar al carrer. També em pareix molt valent ell per eixir en una carrossa el dia del “orgull gai”. Des d’eixe dia el seu fill li fa més cas que a la seva mare, i a la seva dona li diu les coses que abans no li podia dir, en conclusió que el fingir ser gai l’ha beneficiat perquè ha conseguit coses que abans no les tenia, com l’estima del seu fill. D’altra banda l’home que l’ajuda li passa tot el contrari perquè a ell el van tirar al carrer per ser homosexual. I el film vol informar-te de que la ment de les persones ha canviat molt des d’abans fins ara, perquè abans ser homosexual era de ser alguna cosa estranya; avui dia es el més normal del món. Javi Alarcón
Tracta d’un home que és molt callat i que no conta per a res per als demés i el volen acomiadar de l’empresa, a més a més està divorciat i el seu fill no li fa gens de cas. François pareix que vol suïcidar-se i coneix un veí que acaba de mudar-se i li diu que la solució és dir que és homosexual per a que no l’acomiaden.Quan va arribar el fotomuntatge d’ell amb un altre gai, van decidir no acomiadar-lo, però un es va negar. Quan va acabar la reunió uns companys de treball li van dir que siguera amable amb ell i al final es va acabar enamorant d’ell. Jaime Muñoz
I L’ANY PASSAT DEIEN…
En la pel·licula es parla principalment el tema de l´homosexualitat. Ens mostra l´estratègia d´un home que va a ser despedit i fa tot el possible per evitar-ho. Es fa passar per homosexual per a que quan l’acomiaden, acusar els caps d’homòfobs. En un principi aquesta estrategia li funciona perquè la relació amb el seu fill comença a anar a millor, i coneix a un veí que tambe li ajuda molt. Però quan una companya comença a investigar tot canvia. El cap de personal s´enamora d´ell, i en no ser homosexual el rebutja. El final de la pel·licula ens mostra l´evolucio que ha tingut l´home i la recuperació del seu prestigi. Cristian
François és un comptable en una empresa de preservatius. Descobrix que va a ser acomiadat de l’empressa però el seu veí li diu el que pot fer, fer-se passar per homosexual. A ell li espanta la idea però necessitava els diners per a ell i per a pagar la pensó de la seva ex-dona i del seu fill. Decideix fer el que el seu veí li havia recomanat. Però en la seva empresa no el creien molt perquè sempre havia sigut un home molt tranquil i molt seriós. L’encarregat no l’acomiada però amb tota aquesta moguda passa per diverses situacions; algunes molt divertides i altres no tant.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat bastant i m’he rigut molt. És molt divertida i d’humor. El personatge ens transmet les seves posades de pata d’una manera divertida per tal de fer riure a la gent. Belén
La pel·lícula tracta sobre un home no massa afortunat, que no li va molt bé la vida sentimental i en el treball el volen acomiadar. A partir d’ací la vida per a Pignon no serà el mateix que abans. Al costat d’escenes d’humor es tracten també temes molt seriosos, com la discriminació per la condició sexual de cada persona i com la gent o una empresa pot canviar d’opinió respecte una persona i replantejar-se admetre’l en un treball. També canvia el que cada persona puga pensar de tu després d’assenyalar la teva condició sexual.
Recomane aquesta pel·licula perquè planteja un tema crític, com és la reducció de la gent en les empreses o la discriminació laboral, amb una barreja d’humor molt entretingut. Beatriz
Aquesta comèdia ens mostra fins a on pot arribar un home amb tal de no perdre la seua feina amb ajuda d’algú, intentant fer tot el possible, en aquest cas fer-se passar per homosexual, per a que tot el món el respecte tal i com és, per a que millore la seua vida social amb les persones més properes. En aquesta mentida ens va mostrant la ceguera que tenia per la seua antiga dona i comença a poder viure més tranquil tal i com és ell, alliberant-se de la pressió que tenia en l´empresa i de la seua dona i el seu fill.Lluís Pesudo
La pel.lícula es una comèdia que ens conta una etapa de la vida de Pingnon, el protagonista, que es fa passar per homosexual, per a que no el tiren de la feina. M’ha paregut una pel.licula interessant i alegre. Hi veiem la transformació del protagonista, que al principi és un “fracassat” perquè no aconsegueix superar la separació en la seua dona i el seu fill passa de ell. Al final, és un home enamorat, alegre, i nou. Miriam
Tracta molts temes que avui també tenim a la nostra societat, com la homofòbia que presenta el cap del departament de personal cap al nostre protagonista quan es pensa que és homosexual i el deixa de costat. Un altre tema és la nostra societat en conjunt i com ha anat canviat des de fa uns anys fins ara, i això es veu amb el veí de Pignon, el protagonista, quan ell li conta que fa uns anys el van tirar de la seua empresa per ser homosexual i ara a Pignon no el tiraran al carrer per fer-se passar per un homosexual. El film fa una crítica a les empreses i als llocs de treball que per no posar-se en problemes o que la gent els jutge deixa a Pignon en el seu càrrec i acomiada una altra persona. També es veu com la dona amb la qual va estar casat passa absoluta i totalment d’ell igual que el seu fill fins que es creuen la seua mentida i comencen a interessar-se per ell, però ja és tard. Ell ja s’ha adonat que és hora de canviar la seua forma de vida i pensament i començar al costat d’una nova dona, la seua companya de treball des que va arribar a l’empresa i que encara coneixent el seu gran secret, el va recolzar en tot fins el final i el va ajudar a sentir-se bé amb ell mateix. Nerea
Aquesta pel.lícula es una critica a la societat actual. Tracta sobre un home, anomenat François, que en veure’s acomiadat fa una sèrie de coses per a tornar a treballar. Hi ha un canví important en la seua vida que afronta d’una bona manera.
Pense que és una comèdia social que ens monstra una serie de elements com l’homofòbia i altres coses. Sergiu
