Des de finals dels setanta, a La Vila-roja, i des del 1986, al seminari Viure Ací, Ferran Guardiola i jo mateix hem encetat molts treballs junts… i n’hem acabat uns quants. Ara hem mamprés, com qui no fa la cosa, els carrers dels pobles del Matarranya. Després de realitzar el treball de camp de Montroig i Pena-roja, i tot veient que ens en quedaven una vintena, ens hem fixat en aquells pobles que, sovint oblidats, no pertanyen a la conca del Matarranya; altrament són tributaris del Mesquí i el riu de Bergantes, tots dos afluents del Guadalope. Si a la cartografia general dels Països Catalans (1) figuren dins la comarca del Matarranya, l’administració aragonesa els inclou, tret de Torredarques, al Baix Aragó.
La carretera que va de Torremiró a Alcanyís (2) discorre, si fa no fa, entre les dues conques: a la dreta, la del riu Matarranya; a ponent, el Guadalope… i tots dos cap a l’Ebre. Si atenem aquest tret geogràfic, Torredarques caldria incloure’l al Baix Aragó; potser, però, el seu veïnatge amb Montroig li permeta la inclusió en el turístic Matarranya (zona blava del 4t mapa).
Hem visurat, doncs, les retolacions i carrers dels següents pobles: Aiguaviva, Bellmunt, la Canyada de Beric, la Codonyera, la Ginebrosa, la Sorollera, la Torre de la Vilella i Torredarques. El treball de camp no ha estat fàcil pel fet que hi ha pobles amb ben poca gent i no sempre ha estat possible contrastar el nom oficial i el popular. Les imatges, com hem defensat tantes vegades, ens aportaran una visió general del poble i els detalls d’algunes retolacions significatives.
Si ens fixem en la primera imatge de la galeria ens adonem que la retolació del topònim fixada a l’entrada del poble permet, en aquest cas, una doble denominació: Torre de Arcas i Torredarques. Cal dir, però, que en les diverses indicacions que trobem per les carreteres, només apareix la versió castellana, Torre de Arcas. El cartell, a més de destacar el patrimoni arquitectònic de la població, també ens informa sobre la comarca on s’inclou: Matarraña. La segona imatge correspon a un taulellet que hem trobat en molts pobles amb la distribució administrativa (anterior al fet comarcal): Provª. de Teruel – Partº de Valderrobres – Villa de Torre de Arcas.
Les noves retolacions són molt nítides… i només en castellà, tot i que la gent del poble “encara” les coneix en la seua llengua: carrer de la Ferreria, carrer de la Font… La quarta imatge de la galeria de dalt ens mostra el carrer del Sol. No hi vam poder aclarir, però, si es tractava de la solana o, allò que sembla més lògic, del sòl de la vila, la part més avallera, oposada al carrer de Dalt, calle Alta.
En aquesta segona galeria veiem l’església que, a més de carrer i plaça, té també un calle de la Iglesia Llana que amaga, suposem, un carrer Pla. El forn de la Vila l’hem trobat a diversos pobles amb aquest rètol antic: “Horno de pan cocer”. El popular ‘la Bassa’ ha esdevingut plaza de la Balsa, amb un carrer adjacent.
La nominació dels carrers de Torredarques respon a una tipologia ben lligada a les denominacions populars descriptives d’una vila: carrer Major, carrer de Dalt i del Sòl, carrer de la Font, de la Bassa, del Forn, de l’Hospital… el carrer de la Ferreria (vora la carretera) i l’església, amb plaça, carrer i un dubtós calle de la Iglesia Llana. Curiosament no hi ha hagiotopònims, ben abundants a molts altres pobles.
És lamentable, però, la retolació absoluta en castellà sense cap doblet ni esment al nom popular, com sí que hem constatat en d’altres llocs del Matarranya (les anotacions de plaça de l’Església i plaça de la Bassa són nostres). Els carreró és ací callejón, mentre trobarem d’altres poblacions amb el predomini oficial de callizo.
Tractarem de completar la informació amb alguna enquesta més precisa. Mentrestant, els amants del Matarranya podeu ajudar-nos a corregir les imprecisions.
