Veges tu! L’altre dia, en sentir la proposta d’afegir el valencià a la promesa català, gallec i euskera per al congrés i Europa, vaig recordar que teníem un conte de 2004 que s’hi adeia. No caldrà insistir massa en el fet que els qui ara reivindiquen el valencià ofesos pel nom de la llengua mai no l’empren, i menys al congrés… o a Europa.
En rellegir el conte me n’adone que deuria ser quan allò del Parlament Europeu o de les llengües cooficials al Senat, que diuen ser cambra territorial. Bé, anem al conte, que vam incloure dins el recull Del bes i l’absència i altres contes en paper. Ed.Savinebre (2010) i que llueix aquesta magnífica portada de l’amic César Canós:
Ben escrit, company. Dius fermament que l’estultícia forma part de la condició humana… d’alguns