LES RATLLES DE LA VIDA (3) Capítols 8-14

Tot continuant amb la meravellosa novel·la de Raquel Ricart Leal, mostrem imatges que creiem adients al text. Ara, dels capítols 8 al 14. Veritat és que potser haurem d’ajornar el projecte fins el curs vinent  perquè l’alumnat participant de 2nBat ja té el cap a la Selectivitat. Esperem poder continuar oferint ‘una bona imatge’. Les ratlles de la vida bé s’ho mereixen. 

8. LA RATLLA DELS DITS

I fou d’aquesta manera que ella entrà per la porta (pg.65)


Fou així que ficà els dits a la pica de l’aigua beneita al mateix temps que ell, que li buscà els dits sota l’aigua i que li’ls tocà. (pg.65)

9. BARCELONA  Alina Morante




De primeres, Ximo no havia entès què volia dir allò d’una casa de barrets (p.69)

10- EL MIRACLE 

…i per això, quan ella havia d’anar al llavador o a les cases a netejar, se’ls emportava darrere (p.74)

Quan les campanes anunciaven la mort d’un infant, la seua Ermerinda no oïa angelets del cel (p.74)

11- ORA PRO NOBIS  Alejandro Ocaña


Des que tenia record de la seua existència, que les havia vistes pregar, l’àvia Maria i l’àvia Vicenta  (p.76)

  

Mentre les àvies pregaven, s’escapava a llegir (p.77)

Després venien les oracions pels morts. I de morts, en aquella casa en tenien a grapats (p.79)

12- LA GUERRA. GERARD   Hiba Ouadi 

… que era cantar les hores, anunciar el temps, ras i curt, i avisar tots els qui haguessen deixat pedretes a la finestra. Quatre pedretes, les quatre… (p.83)


 Però després, temps passat allò, es veia obligada a buscar informació, perquè Ermerinda, a la carnisseria, tenia la mateixa tirada que sa mare i mai no preguntava res (p.89)


13- XIMO. EL SECRET.Andrea Caro 

…si per cas li pagaven, va poder traure el germà de la presó les tres vegades que l’havien engarjolat. (p.90)

14- MARIA. LA TRAICIÓ


I ell, amb tota la resta de la seua quinta, es va amagar en una cova, a la muntanya (p.96) 

Publicacions creat 899

One thought on “LES RATLLES DE LA VIDA (3) Capítols 8-14

  1. Comentari a la imatge del llavador. És la Font de Baix de Vistabella: quan era petita anava jo amb la meva mare i les dues basses em semblaven talment el mar! Posaven una pedra al costat de la primera bassa (la de l'aigua més bruta) i jo pujava a sobre, em donaven un mocador per rentar, i me'l sucaven a l'aigua les dones del meu costat perquè jo no arribava. El que més m'agradava era quan a alguna se li escapolia el sabó, llavors anaven a buscar l'algutzil que venia amb una força i, passejant per la barana entre les dues basses, punxava l'aigua fins que treia el tros de sabó com un trofeu i totes les dones picaven de mans. Una odissea.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt