Covar és allò que fan les maretes amb els ous per tal que esdevinguen pollets. Si, ja ho sabem, també alguns pares fan de mare. Fins i tot el cuquello deixa que siguen altres aus que li coven els seu ous. També es coven les pataques quan es colguen en la cendra, i si l’arròs s’empassa també es diu que està covat, esclatat.
Bo, hores d’hora, toca ‘covar el constipat’. La meitat de la població portem dies enganxats als mocadors i als sobrets, als remeis casolans i a les diverses cil·lines. Covar busca el seu cultisme, incubar, i els constipats ja no ho són i esdevenen aterradores grips que es renoven cada temporada per fer inútils tantes medecines. Cal dir que açò dels constipats ha tingut una influència del món econòmic, i no ho dic per la ‘prima de risc’ d’agafar-lo. Convindreu, això sí, que parlem d’episodis de crisi, ni que siga de la febre i, fins i tot, una cosa tan roïna com la tos, pot ser productiva. Ja no hi ha prou amb la gestió de la malatia, parlem de congestió…
Hauríem de poder covar els constipats com abans, com fa la serra amb el sol cada nit… I alçar-nos a l’endemà, nous, com el sol de cada matí. Així ho desitgem.
Què graciós, Jesús. Molt bonico l'article!