L’ORÓ ES DESPULLA (Acer monspessulanum)

La tardor ha estat tan benigna i l’hivern tarda tant en entrar que les fulles han aguantat més del que era de suposar. Hem hagut d’esperar el gener per veure aquell rourar amb ‘les fulles mortes‘ i hem afegit la fotografia de gener, que ja podeu trobar a la pàgina.
Potser recordareu que us vam amenaçar amb una sèrie sobre la tardor i els arbres de fulla caduca de l’Institut. Hores d’ara, el nostre alumnat ja té amanides diverses fotografies sobre l’arbre que havia apadrinat, tardoralment.

L’oró és un Acer monspessulanum però el nostre no ve de Montpeller; crec recordar que va baixar de Cinctorres. Tot fugint dels barracons, es troba pegadet a la paret mitgera de l’Insti amb l’hort del darrere. L’alumnat d’Imatgies passa propet cada vegada que guaita a l’aula d’audiovisuals. Laura Montalban n’ha fet el seguiment i ha trobat uns fragments del poema que Josep Carner dedica a l’arbre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A UN AURÓ

Farà aviat un any que cada dia
et veig per la finestra al meu costat,
oh noble auró d’un jardinet, que muntes
més alt que no el teulat!

 

T’he vist perdre la fulla, trasmudar-te

de gronxada pintura en fi dibuix:

gran pomell d’angles, dominant el ròssec

de fulles en garbuix.

T’he vist, en afermada primavera,
movent a flocs el teu ramatge espès,
i entaforant-hi mes de cinc finestres
i retallant-ne tres.
[…]

Josep Carner (1884-1970)

 

Publicacions creat 807

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt