 |
| Foto Castellón Diario |
Vicent ja ha tirat el coet i, avui, a Santa Quitèria, a la vora del riu que porta més de trenta anys estimant i fent-nos estimar, dinarà amb els amics.
I mira que, amb la planta que té i eixe bigoti tan ben dibuixat, ben bé hauria pogut fer d’artista a Hollywood, però va i li pega per fer de mestre de mestres, que ja és afició! I, des del Termet, ho ha fet tan bé i ha sembrat tants projectes en centres d’arreu de les nostres comarques que pensaves que mai s’acabaria. Les tisores d’una administració maleducada, però, han cregut prescindible la formació dels seus treballadors.
Vicent, a més d’atendre els grups d’alumnat que voltaven pel Termet i l’assut de Vila-real, ha fomentat el treball de grup als instituts i, quan encara el mot Sostenibilitat era un neologisme, potser fóra el 96, a Almassora, amb un grup de mestres, va impulsar unes jornades que van implicar a tot el poble; l’escola va eixir al carrer i el carrer va entrar a les aules.
Ben bé, ho imagine, serà un dinar sostenible, sense massa pretensions, sense discursos ni medalles; potser, això sí, suraran uns mots ben sentits, encara que siguen comentats a cau d’orella. Hi haurà, d’això n’estic segur, una estima sincera cap al mestre de tants ensenyants, cap un company que ens ha fet estimar la natura i ens ha fet creure això del medi ambient, la permanent innovació educativa, els moviments de renovació, la sostenibilitat…
Difícil pensar que puga deixar de seguir ensenyant.
Fa temps, però, que va treure les aules al riu i a l’hort, al bosc i a la muntanya… i, hores d’ara, té temps i joia per gaudir-ne. Sort, amic.
Per a molts anys, Vicent !
Del teu alumne, alumne.
Vicente, el gremi de mestres et trobarem molt a faltar!!! Ara a gaudir d'altres plaers de la vida, que t'ho mereixes. Per cert, no t'allunyes molt del món educatiu, els teus consells són massa valiossos!!! molts petonets des de les Catalunyes!!!
Elena (una altra alumna-alumna)
És possible que s’haja aconseguit algú dels objectius que ens havíem proposat fa 27 anys, quan vaig arribar al Termet, però queda molt per fer, i com que des de dins del sistema educatiu no són precisament ajudes el que rebem, haurem de seguir lluitant des d'algun altre lloc, per aconseguir ixa escola valenciana i arrelada al medi que tantes vegades em sommiat.
Gràcies amic Jesús per les teues paraules, que malgrat saber són fruït de la nostra amistat, m'han aplegat al cor.
Vicent