La riquesa dels bens immaterials no ompli les butxaques, però plena de joia els cors i reforça el sentit de pertenença a una col·lectivitat, al poble. La pintura, la literatura, el cinema… són espais/mitjans que han estat capaços de fixar en un suport material aquest civisme ancestral. I heus ací que, fa més de quaranta anys, un grup de jóvens de la Plana de l’Arc van tindre a bé blasmar en un documental aquest esdeveniment anual “Les fogueres de Sant Antoni de Vilanova d’Alcolea”.
Abans de llegir el llibre, visualitze i escolte el documental Sant Antoni, solstici d’hivern. Una peça de Bach ben coneguda acompanya les primeres imatges. El clarinet té la mateixa textura de Sidney Bechet; l’he cercat sense èxit (desconec si hi ha cap interpretació d’aquell de Petit fleur de la Suite n.3). Després de Produccions Cinematogràfiques de la Plana, que sembla pintat amb ‘blanc d’Espanya’, sobre diverses fotografies de figures creuant el foc, apareixen els crèdits bàsics on, entre d’altres, descobrim l’amic Joan Miquel Ahís (càmera d’aquell Ulls clucs, que podeu visualitzar a la banda dreta d’aquest bloc). Toni Mestre posa veu al poètic text de Carles Borràs… “Com un vaixell ancorat al bell mig d’un mar d’ametllers i cavalcant sobre les onades de les muntanyes suaus que moren en la Mediterrània, Vilanova d’Alcolea se’ns apareix perfilada sota un cel lluminós d’hivern. És la vigília de Sant Antoni i tot el poble es prepara…”.
I veiem unes dones que ixen d’una casa amb un llibrell i entren a una cuina on emprenen l’elaboració del panoli. I mentrestant, al camp una colla de joves cullen argelagues i romers, matèria piròfita per a la nit. I la càmera entra a la cuina i ens mostra els detalls de les mans brillants d’oli i estima. Tornem al camp, on la joventut fa servir les primeres foguerades per torrar un grapat de peix, sembla xucla, i fer uns glopets de la bota de vi. Amb Penyagolosa a l’horitzó i música èpica, els joves omplen tractorades d’argelagues i romer… I el contrapicat li dona un to d’epopeia vilanovina, d’esforç abocat al foc que vindrà… Hi ha un incís d’unes imatges al crepuscle on un pastor acondueix la rabera cap al corral… el treball diari i la nit de festa! I després ve la banda que recorre els carrers i la vestida del matxo. Amb primers plans de valor etnogràfic amb els tapets brodats, sobrelloms i cabestres, pitreres i llaços… i una posada en escena gairebé nupcial (si l’Albert Serra ho hagués sabut haguera deixat el torero per poder filmar la vestida del matxo). I, en veure el llibre, me n’adone que no calia… que tot està contat, i millor contat! Reproduïm el poètic text de Carles Borràs, veu en off del documental.
De la segona part, només voldria destacar el valor dels contrasts lluminosos, com el foc omple l’enquadre i la resta són ombres que ens fan de Sant Antoni un teatre negre de Praga encés; precioses imatges de contrast i contrallum, siluetes negres retallades i dibuixades pel foc. Hi ha un minut (13) on només la música acompanya les flames; no calen mots, tal és la bellesa dels moviments de flames i gentada! De ben segur els espectadors s’embadocaran a cada pla d’aquesta llarga seqüència. També són antològics els primers plans de mans i caps en demanar Coca, a mi! amb el fons musical, al meu parer molt encertat, d’aquell Tema del mercat del disc de Lluís Llach, Verges 50. I torna Bach amb la sendra, simbòlica però també aprofitada…
I sí, sobre el llibre, estudi completíssim d’aquell documental de 1984 i de la història i l’estructura de la festa, hem de recordar els mots inicials: “La riquesa dels bens immaterials no ompli les butxaques, però plenen de joia els cors i reforcen el sentit de pertenença a una col·lectivitat, al poble”. I Josep Miquel Ribés ho sap millor que ningú i fa anys que treballa per ser-hi sempre… A Vilanova, a Costur, a la Serra, a la Plana de l’Arc o on el demanen, Josep Miquel està amanit per seguir mantenint l’estellesiana consciència de ser poble.
Cal llegir el llibre i veure Sant Antoni, solstici d’hivern, amb el guió del desaparegut Carles Borràs i un Longi Gil, quan encara era Llongi (veieu la fitxa tècnica). No us el podem oferir, tot i que els fotogrames anteriors ja us prometen un bell documental. L’ajuntament de Vilanova sí que ens mostra, en aquest vídeo promocional, un repàs a allò que hi podeu veure cada any…, i amb la joia de saber que hi ha joves que en mantenen la tradició. Visca Sant Antoni!
En aquest blog trobareu diverses entrades dedicades a Sant Antoni (Des de Manacor, Xert, Almassora, Xodos… fins a Xàtiva) i aquella nevada del 46, ara fa vuitanta anys. Sant Antoni
