Que el títol d’aquest breu comentari no coincidesca amb el del llibre té una clara explicació que la mateixa contraportada insinua. No som ferms afeccionats al teatre, ho reconeixem; potser l’aïllament costaner ens ha allunyat de la realitat cultural de Castelló i no hem acabat de fer cas a aquell Salvat de “La casa que vull Que la mar la vegi (però) Que es guaiti ciutat Des de la finestra “. Amb tot, ens alegrem cada vegada que sabem dels estudis dramàtics de Fàtima Agut, dels èxits de Sònia Alejo, de les publicacions teatrals d’Eva Moreno o de les actuacions d’Albert Garcés. I per suposat, ens felicitem cada vegada que l’amic Rafel Molina pinta, publica assaig, narració, teatre o ens sorprén amb aquesta delícia de posat lexicogràfic. I parlem de posat perquè no és un text amb definicions ortodoxes i semblants a les que podríem trobar en qualsevol diccionari ‘clàssic’ de teatre; és molt més: ens fa comprendre el teatre en cada ‘definició’. I la ironia, el comentari complementari que mai és superflu, recorre tot el text i el fa agradable al lector, que no pot abandonar cap pàgina sense haver somrigut. El to fusterià, Diccionari per a ociosos, hi és, però jo en diria, Molinià. No és que Rafel Molina Santapau no haja begut del de Sueca, però ell ja era així quan treballava a Mobles Palau de Benicarló o des que el vam conèixer i gaudir al CUC. El seu bon amic Josep San Abdon, estem segurs, li farà una ressenya amb la profunditat que es mereix. Nosaltres només volíem expressar la joia que ens ha regalat aquest nou text de qui porta més de quaranta anys escrivint, dirigint i ensenyant teatre. I aquesta darrera faceta, la d’ensenyant, ha fet possible que el llibret tinga un vessant didàctic real, ben profitós per a mestres i alumnes que vulguen conèixer el teatre sense dificultats de comprensió i amb les darreres aportacions del món de la faràndula (microteatre, taquilla inversa…). Feu-ne un tast en aquesta mostra:
Gràcies, company.