Des d’allò de Glòria no hem tingut, sortosament, cap llevantada remarcable. Dos anys de pau marítima. Amb tot, alguns episodis de gregal han estat suficients per seguir desfent el mur de roques en dos trams ben concrets, les Palmeretes i el camí de la Mar. De ben segur hagués estat un bon moment per restaurar i assegurar aquest indrets per on una maror forteta acabarà per trencar el Muro i el seu ‘passeig’. També per corregir la malesa que va suposar llevar l’escullera paral·lela del Benafelí i per retornar tots aquells espigons que ens van llevar.
El veïnat, fart de reunions de promeses, ha decidit penjar un clam de petits cartells amb un gran i clar missatge: ESPIGONS, JA!
Que el canvi climàtic és una realitat, ningú, a hores d’ara, no és capaç de negar-ho. Que vindran noves glòries, tampoc.
Cal afirmar, això sí:
Que el port de Castelló ha estat, ja des de la seua creació, el causant de diverses inundacions, de pèrdues de terrenys i de la regressió de les notres platges; el Muro dels anys quaranta del segle passat va ser-ne una primera defensa.
Que el creixement constant del port de Castelló ha empitjorat, i molt, aquesta regressió.
Que el port acumula sediments al seu nord (platja del Pinar) i impedeix el pas de sediments a la cara sud (platja d’Almassora).
Que aquesta mancança de les aportacions dels corrents nord-sud ha fet creixer el toll costaner, amb la qual cosa les grans onades de les llevantades trenquen més prop -damunt mateix- del passeig Marítim.
Que l’absència d’aportacions sedimentàries de l’Ebre a la mar agreuja el problema
Que les darreres actuacions de Costes al nostre terme han estat poques i desafortunades (llevar les esculleres menudes per a fer les noves, més separades; o llevar la T de Benafelí amb la consegüent inundació d’aquell tram)
Que no existeix manteniment mínim dels trams que es desfan per l’acció de les marors (camí de la Mar i Palmeretes)
Que l’absència d’episodis en els darrers dos anys només ha estat un caprici del temps i del fet que no hem tingut llevantades (alguna gregalada o vents de mestral, molt de ponent i cap depressió forta a la nostra Mediterrània més propera)
Que, tot i que el canvi climàtic va en augment i vindran fortes marors, la INACCIÓ de l’administració davant aquest problema és patent.
Que els pobles afectats per les desfetes d’un port haurien de tindre, per llei, una consideració més conscient; DISCRIMINACIÓ POSITIVA, en diuen.
Més d’una persona es preguntarà si els holandesos deixaran que la mar campe per les seues tereres baixes sense alçar un dit. El canvi climàtic hi és, però demana una LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC, no que servisca com a excusa per al conformisme i la inacció. I la nostra administració, dissortadament, sembla haver triat la inacció.
Podeu trobar explicacions a la imatge gràfica ací i també totes les entrades (20) amb vídeos i imatges a la mar no te marges
En farem publicitat…