El temps passa per l’Institut i, mentre el palmito mostra la seua flor desconeguda,
el mangraner ha brotat i les taques es mengen la soca
I la flor del roure penja al costat de fulles i macarotes antigues
Hem d’anotar, matxadianament, el brot de la figuera aèria que ha aparegurt enganxat a la biga
Casuarines immenses acapolades. I elles continuen brotant pels badallets de les soques.
L’esclat de la freixera.
A la morera l’han esporgada tant que no saben les fulles on aparéixer 
I la vinya vigila cebes i encisams
La figuera, presumida, aclapara amb tanta fulla
I no l’enveja el codonyer
Al davant, els rosers i les aromàtiques ‘xineses’ repoblen la façana
I a la dona de la Basseta li ha aparegut un nenúfar ceràmic. Tot és possible a l’Institut.
