Amb cada incendi la terra perd trossets de pell,
i són ferides que tarden a curar-se.
Que s’ature el vent, que la pluja bese la pell de la terra i
que, ja d’una, haja anat a escola i sàpia ploure.
Imatgies us mostra una mica d’humitat (tan prop d’humanitat)
ni que només siga per apaivagar, un poc, l’infern dels incendis.
Fantàstic, artistes.
Missatge preciós, digne d'una faena ben feta. Com vosaltres; llàstima que els que ens governen no vulguen escoltar la lliçó de l'escola, de segur que si ho feren no farien tantes animalades.
Fusterianament