I ara, carrers? Si, tornarem sobre els colors i sobre els genèrics. Amb tot, tractem de mostrar la diversitat de la riquesa cultural que conté la toponímia, els noms de lloc. Per això anem espigolant, d’ací i d’allà. Amb el temps posarem ordre en aquesta anarquia i farem cas d’allò que deia el professor Moreu […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA (II)
Aquesta nova seqüència sobre el VELL i el NOU ben bé es mereix una el.lipsi cinematogràfica: travessem la nevada porta Nova, regal d’Esperança Moliner en les col.laboracions de l’entrada anterior, i obrim amb la mateixa porta Nova, ben assolellada ara, per parlar-vos de topònims majors que tenen a veure amb el NOU i el VELL. […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA ( I )
M’exalta el nou i m’enamora el vell (J.V.Foix) El mas Vell, vora el camí de Culla, guaita sobre el pla de Vistabella. El mas Nou, veí de Sant Bertomeu, a la serra del Boi (Vistabella del Maestrat) Nou i vell, vella i nova, bategen un grapat de topònims. Difícil trobar un poble que no tinga […]
EL ROIG A LA TOPONÍMIA
La Pena-roja no és cap destorb comunista; es tracta d’una penya calcària envermellida per la bellesa de la Vallussera. A banda del fàcil acudit, durant el franquisme se’n van fer molts, d’acudits, amb pobles que tenien el roig dins el topònim, com ara Massarrojos. El roig és, potser en lluita amb el blanc/alb, el color […]
TAUTOLOGIES A LA TOPONÍMIA
Castell d’Alcalà de Xivert La tautologia consisteix en l’ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat, allò que en diem redundància o pleonasme.Moltes vegades hem dit,entrar dins, eixir fora, pujar amunt o baixar cap avall.Qualsevol sap que dirpujarja implica anar ‘amunt’ ibaixar, anar cap‘avall’; són, doncs, idees redundants, repetides. Castell dels Alcalans, vora el […]
ABEURADOR. (Genèrics en la Toponímia)
Un dels dictats de la natura, el més lingüístic, ens l’ofereix la Toponímia. Els noms de lloc ens parlen de certes característiques de l’espai que bategen i, sovint, de la seua història. Amb aquestes entrades tractem d’oferir una mostra gràfica dels genèrics més productius en la nostra toponímia. El genèric és la part del topònim […]
FLORS DE BALADRE. UC. EIVISSA
Flors de Baladre és una cançó que Isidor Marí, del grup UC, d’Eivissa, va composar el 1976. És tan senzilla com preciosa, una joieta eivissenca que també ens ajuda a entendre el dialecte i comentar-ne alguns mots, tan bonics com ‘baladre’, ‘torrent’, ‘cocó’ i ‘al·lotes’. Amb tot, caldrà que ompliu, primer o després de […]
LA FAGEDA. CANÇÓ I RIMA
Aplega l’estiu, s’han acabat els exàmens i vénen les notes i els repassos per fer més exàmens i posar més notes. Us proposem, innocents com som, aprendre amb el joc, sense notes ni exàmens, sense avaluacions…, amb el plaer que demana la cançó… i el mot. L’èxit està assegurat. fotografia de diarijove.elperiodico.cat Imatginem que […]
CAMINS D’AIGUA (2). L’arquitectura del riu.
Després de “Camins d’aigua. El Millars també riu” us mostrem les fotos que Víctor Blanch, Andrea Gas, Jaime Muñoz, Javi Alarcón i Alejandro Ocaña han realitzat sobre el tram comprés entre la Casa de les Reixes i el pont de Santa Quitèria. Aquesta és una de les poques boqueres que resten al carrer que […]
S-X La Vila, un alfabet amb la clau al pany
S Saviesa Luis Sant Vicent Cristian Santa Quitèria Cristian Sargantana Luis Senyals Luis T Teules Luis U U Luis V Vint-i-vuit X Xerradeta Nerea Z pas de ZEBRA Luis