Admirat senyor
A l’hora d’escriure aquesta petició obvie jurisdiccions electorals i fronteres polítiques. Crec que, davant d’una injustícia secular com la que us vull explicar, tindrà a bé escoltar-me. La qüestió no és només local, altres trams del nostre litoral mediterrani en són víctimes. Abans us deia que el problema és secular i, efectivament, ja fa més d’un segle que patim les conseqüències de ser veïns meridionals d’un port. Com bé sabrà -veieu la imatge adjunta- els corrents de deriva en aquest tram de la costa es desplacen de nord a sud. Aquest factor fa que amb la presència de qualsevol obstacle, escullera o port, els sediments s’acumulen a la cara nord i, en no arribar a l’altra banda, la cara sud patesca una regressió per l’absència d’eixos sediments (arena, cudols o grava) que, de manera natural, regenerarien la platja.
En el nostre cas (Almassora) i des del 1925 (aprox.) patim una constant regressió que, amb les successives ampliacions de les infrastructures portuàries, ha delmat la nostra platja en desenes de metres. Cap als anys quaranta, conscients de ser els autors d’aquest mal produït dins el seu terme (l’actual Serrallo) i en la costa almassorina, hom va construir un mur de formigó que va desaparèixer en pocs anys i del qual només ens ha restat el nom (el Muro). Mentre la platja del Pinar, al nord del port, guanyava hectàrees de terreny, els almassorins perdien les seues. Aquesta desigualtat se soluciona en alguns llocs del món amb el transvassament constant d’àrids d’un costat a l’altre (un bypass d’arena); quan no es fa, la desigualtat esdevé injustícia, sobretot perquè les víctimes han vist perdre, primer, els terrenys que tenien davant fins a la mar i, actualment, veuen perillar les seues cases.
Aquest panorama, com bé sabrà, ha empitjorat amb la disminució d’aportacions sedimentàries de l’Ebre a la nostra mar, mal que també pateix el Delta. Afegim, encara, la realitat d’un canvi climàtic que incrementa el grau de les llevantades, però que no pot ser cap excusa per a la inacció. El noranta per cent del mal és antròpic i, en el nostre cas, té l’origen en un port que no deixa de crèixer, també en beneficis, i no assoleix els compromisos d’aportacions anuals que, més d’una vegada, ha signat. Per la seua banda, Costes no considera com a urgents cap de les maleses que hem de suportar i ajorna, una i una altra vegada, l’aplicació de mesures de defensa de la costa. Fins i tot, ha optat per llevar esculleres paral·leles que protegien un tram de costa, amb la consegüent aparició de noves zones inundables, i ha desatés la destrucció constant del mateix cordó de roques que protegeix el “Passeig Marítim”.
No es tracta ací de reivindicar la protecció d’urbanitzacions construïdes en zones protegides ni construccions que avergonyeixen la mateixa costa; la platja d’Almassora porta més de cent anys amb petites cases familiars sense possibilitats ni desitjos d’explotació turística, però amb el deler de poder viure sens la por de desaparèixer per la inacció d’un estat i el creixement insostenible d’un port que no paga el que ens deu.
En les altres 24 entrades d’aquest enllaç LA MAR NO TÉ MARGES podeu analitzar millor els detalls d’aquest problema
Ben agraït
